Segons la mitologia grega, la deessa Atena va oferir a Grècia el regal de l'olivera, que els grecs preferien a l'ofrena de Posidó, que era una font d'aigua salada que brollava d'un penya-segat. Creient que l'oli d'oliva era essencial, van començar a utilitzar-lo en les seves pràctiques religioses, així com amb finalitats culinàries, cosmètiques, farmacèutiques i d'il·luminació. L'oli d'oliva i l'olivera tenen menció popular a les escriptures religioses i sovint són símbols de benediccions divines, pau i disculpes, d'aquí l'expressió "estendre una branca d'olivera" com a forma de transmetre el desig d'una treva. El símbol intercultural també representa bellesa, força i prosperitat.
Amb una vida útil de fins a 400 anys, l'olivera ha estat venerada a la regió mediterrània durant segles. Encara que no està clar on es va originar, hi ha la creença que el seu conreu va començar a Creta i altres illes gregues cap al 5000 aC; tanmateix, el consens general és que es va originar al Pròxim Orient i, amb l'ajuda de les civilitzacions egípcia, fenícia, grega i romana, el seu creixement es va estendre cap a l'oest cap al mar Mediterrani.
Als segles XV i XVI, els exploradors espanyols i portuguesos van introduir les oliveres a Occident. A finals del segle XVIII, els camps d'oliveres van ser establerts a Califòrnia per missioners franciscans; tanmateix, els països que envolten el mar Mediterrani, amb els seus climes suaus i sòls ideals, continuen sent les millors zones per al cultiu de l'olivera. Els països fora del Mediterrani que són els principals productors d'oli portador d'oliva inclouen Argentina, Xile, el sud-oest dels EUA, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda.
Conegut com "or líquid" pel poeta grec Homer, l'oli d'oliva era tan respectat que la tala d'oliveres era castigada amb la mort, segons les lleis gregues de Soló dels segles VI i VII aC. Al ser molt apreciats, els olivars del rei David i els seus magatzems d'oli d'oliva estaven vigilats les 24 hores del dia. A mesura que l'Imperi Romà es va expandir per la regió mediterrània, l'oli d'oliva es va convertir en un article important de comerç, el que va portar el món antic a experimentar un progrés sense precedents en el comerç. Segons els relats històrics de Plini el Vell, al segle I dC Itàlia tenia "un excel·lent oli d'oliva a preus raonables, el millor del Mediterrani".
Els romans utilitzaven l'oli d'oliva com a hidratant corporal després del bany i regalaven oli d'oliva per a les celebracions. Van desenvolupar el mètode d'extracció de premsa de cargol per a l'oli d'oliva, que es continua utilitzant en algunes parts del món. Els espartans i altres grecs s'hi humecten amb oli d'oliva a la gimnàsia, per tal d'accentuar les formes musculars del seu cos. Els atletes grecs també van rebre massatges que utilitzaven oli portador d'oliva, ja que evitaria lesions esportives, alliberaria la tensió muscular i reduiria l'acumulació d'àcid làctic. Els egipcis l'utilitzaven com a agent antibacterià, netejador i crema hidratant per a la pell.
Es creu que la contribució significativa de l'olivera és evident en el seu nom grec, que es creu que es pren en préstec de la paraula semítico-fenici "el'yon" que significa "superior". Aquest era un terme utilitzat a les xarxes comercials, molt probablement quan es compara l'oli d'oliva amb altres greixos vegetals o animals disponibles en aquell moment.
Wendy
Tel:+8618779684759
Email:zx-wendy@jxzxbt.com
Whatsapp: +8618779684759
QQ: 3428654534
Skype: +8618779684759
Hora de publicació: 19-abril-2024